En una campanya d'imatge que difícilment pot maquillar la realitat, el Govern turc intenta presentar els bombardejos simultanis contra l'Estat Islàmic a Síria, contra el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a l'Iraq i l'onada de preses dins de Turquia com qui , fart de provocacions, ha decidit passar a l'acció per acabar amb l'amenaça terrorista, vingui d'on vingui, sigui kurda o islamista.
Certament és una novetat la seva reacció davant els jihadistes ja que Turquia ha estat assenyalada de forma reiterada per donar suport, directament o indirectament, a l'Estat Islàmic. I, de fet, és la primera vegada que l'aviació turca ataca objectius jihadistes, malgrat que durant els dos últims anys l'Estat Islàmic ha estat responsable d'incidents armats a la frontera, d'atemptats que han costat la vida a desenes de ciutadans turcs i d'haver, fins i tot, amenaçat la tomba sagrada de Shah Soliman, un dels pares de la nació otomana, enterrat al segle XIII en un lloc de l'actual Síria que legalment segueix sent considerat territori turc.
Soldats turcs, en un lloc de control de Diyarbakir (al Kurdistan turc). Ilyas AKENGIN AFP
L'actitud del Govern no ha estat la mateixa davant la qüestió kurda. Ni abans ni després de la treva del PKK, ni abans ni després de les eleccions que han donat al HDP, el "braç polític" de la guerrilla, milions de vots i 81 parlamentaris, ni l'Exèrcit ni la policia han deixat de perseguir, dins i fora del país, als militants i simpatitzants del PKK, detenint centenars de persones, atacant les seves bases i les seus del HDP i impulsant moviments islamistes radicals, com el partit Huda Par, el Front al Nusra o el mateix Estat Islàmic per frenar el progressiu suport popular que està assolint el PKK.
Tampoc és cert que, en resposta a aquests nous bombardejos, aquesta organització hagi trencat ara la seva treva. Els seus dirigents ja la van considerar conclosa fa un mes, després que diversos comandaments jihadistes, almenys un d'ells organitzat dins de Turquia, penetressin en Kobani per assassinar a sang freda a gairebé 300 civils indefensos. Des de llavors, els xocs entre guerrillers del PKK i l'Exèrcit no han cessat.
És veritat que hi ha hagut un canvi d'actitud davant l'Estat Islàmic però no en el cas kurd i ni tan sols en la utilització del gihadisme per combatre el PKK perquè, en el fons, Ankara també està aprofitant ara la seva ofensiva contra el ISIS per intensificar la seva política anti kurda.
En Baghdadi va amenaçar Turquia amb realitzar atacs en territori turc si depassava determinats límits
Però per comprendre millor aquest canvi cal remetre a unes declaracions del "califa" Abubakr al Baghdadi, màxima autoritat de l'Estat Islàmic, amenaçant, per primera vegada, a Turquia per la seva col·laboració amb Washington. En resum, venia a dir que si depassava determinats límits, també podrien realitzar atacs en territori turc. Així ho recollia un informe que, segons el diari Zaman, s'havia distribuït a les diferents direccions policials dies abans de l'actual ofensiva. Aquestes amenaces també apareixien en el lloc web Konstantiniyye (antic nom otomà d'Istanbul), d'orientació gihadista, que acusava el Govern de Erdogan de "tagut", terme àrab que a l'islam ortodox serveix per acusar als que traeixen la doctrina de Mahoma.
Després vindria la trentena de joves turcs morts en l'atentat de Suruc i el tiroteig fronterer en què va morir un soldat turc per trets dels gihadistes. Tots dos successos han posat en evidència davant tota la societat turca a un Govern seriosament debilitat per la seva recent fracàs electoral.
Erdogan no tenia més remei que respondre al desafiament i realitzar una demostració de força, encara que, en realitat i com ha fet sempre, dóna més la impressió que l'objectiu principal siguin els kurds i no l'Estat Islàmic, malgrat que, com fins EUA reconeix, els kurds, especialment el PKK, estan jugant un paper clau per derrotar-sobre el terreny, tant a Síria com a Iraq.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada