El major malson del president de Turquia es va fer realitat la nit del diumenge Semo. Semo va ser un dels milers de kurds que, després de votar en massa, van prendre els carrers de la ciutat kurda de Diyarbakir celebrant la entrada en el parlament del Partit Democràtic dels Pobles (HDP). "Aquesta es una victòria de kurds, però també de turcs, de alevies, de armenis, de laz i de circassians. El poble ha guanyat". Va declarar Semo a EL MUNDO.
Un amalgama de esquerres kurds i turcs, aliats amb ecologistes, feministes i minories religioses, ha contribuït aquest diumenge al major daltabaix que a sofert el islamisme turc en 12 anys. El Partit Justícia i Desenvolupament (AKP) va perdre estrepitosament la majoria absoluta que ostentava des de 2002. Per governar esta obligat a negociar amb les mateixes formacions que han atacat acarnissament durant la campanya electoral.
Es torça el somni del president Erdogan de instaurar una presidència executiva. Els mes de 330 diputats que havien demanat, en mítings encoberts en els que es violava la neutralitat de el seu càrrec cerimonial, s'han quedat amb 258 diputats amb el 96% escrutat. Un cataclisme per el que va respondre el primer ministre Ahmet Davutoglu, de manera concisa, des de la seva ciutat natal de Konya: "No us preocupeu. Amb permís de Deu, aquesta es la decisió del poble".
En quatre anys des de les ultimes generals el AKP ha perdut mes de 65 diputats. En aquest periode el "miraculós" creixement turc, impulsat per els islamicalvinistes amb Erdogan de primer ministre, ha perdut força. El país ha entrar en un període de turbulència social atiat per noves lleis contra les llibertats, mes repressió en les carrers i un discurs polaritzador des de el executiu i la presidència.
Però ahir van arribar els "sediciosos", com el AKP s'havia referit al HDP en campanya, i van girar la truita. Guanyaven el 12,19% de vots i 78 escons amb el escrutini a punt de finalitzar. Superaven així el 10% de vot que la Constitució colpista de 1980 imposa per entrar a la Gran Assemblea Nacional, una barrera que s'havia col·locat llavors per deixar fora del hemicicle a kurds i islamistes.
El HDP es hereu de anteriors sigles independentistes kurdes que, presentant candidats independents, va aconseguir poc mes del 6% de vots al 2011. Aquesta vegada el moviment kurd, a proposta del fundador de la guerrilla PKK Abdullah Öcalan- empresonat des de 1999-, va apostar per presentar-se com a grup. Per superar el 10% s'han aliat amb diversos partits de esquerres turcs, amb minories religioses i altres organitzacions de la societat civil com feministes, ecologistes i LGBTI. El HDP ha renunciat al independentisme i s'ha proposat buscar un encaix territorial per als kurds, dintre de Turquia, sota una govern progressista.
L'aposta del HDP, coliderat per el advocat kurd Selahattin Demirtas i la editora socialista turca Figen Yüksedag, va funcionar molt bé. Si en Divarbalir, bastió kurd, va aconseguir un voluminós 78,3% de suport, mes va sorprendre convertir-se en tercera força a Estambul, una ciutat lluny del sud-est kurd. Els seus 12.45% de vots en la capital comercial turca evidencia el impuls de la esquerra no kurda ha donat a la causa. En total, la coalició va guanyar en tota Turquia tres milions de vots mes respecte a la suma de candidatures independents kurdes al 2011.
El divendres passat dos artefactes de origen tèrbul van esclatar enmig de un míting multitudinari del HDP. Deixant quatre morts i nombrosos amputats. Per això el diumenge es celebrava la entrada de la coalició en el parlament amb un punt de dolor. "El nostre dolor es molt gran", lamentava Cemil, en enmig dels fastos. "Després de tants ferits mereixíem aquesta victòria", afeixi-ha Hasan, juntament a Cemil.
Tal era la il·lusió amb la empresa del HDP que amb muletes, cadires de rodes o camilles, inclus els ferits en el atemptat de divendres van acudir a les urnes. "Guanyarem contra totes les pressions", conjurava Selahattin, que relaxat passava el mati de la jornada de votació en el vestíbul del col·legi electoral Ziya Gökalp. "Voto per a que no hagin mes baralles i mes guerres", demanava Acar, una de les que reconeixia, a la sortida de les urnes, haver votat al HDP per primera vegada.
Durant la campanya, el HDP va ser objecte de mes de 60 atacs, artefactes van esclatar en les seves oficines de Adana i Mersin. A Bingöl, desconeguts van crivellar a trets al conductor de un vehicle de campanya de la coalició. A Erzurum, una turba de ultra-nacionalistes va assaltar un míting i va intentar de cremar viu a un altre conductor del HDP. A això se li suma la violència verbal. Despectivament, el executiu i Erdogan van titllar al HDP, de ser partit de "armenis, ateus i homosexuals".
L'assoliment del HDP es també la cristal·lització en la política de les protestes anti-governamentals de Gezi de 2013. Fa just dos anys, la policia va clausurar brutalment una acampada que intentava evitar la tala del arbrat de Gezi, al centre de Estembul. La resposta popular va ser un gran moviment de confluència de tot tipus de faccions ideològiques, ètniques i religioses, amb la oposició al desafiant AKP en comú.
Durant 10 dies, fins que les manifestacions van ser durament reprimides, mes de tres milions de persones van participar en protestes pro Gezi en 80 ciutats de Turquia. " El HDP te en la seva essència l'esperit de Gezi", explicava Sinem a aquest rotatiu, fa dues setmanes, durant un míting de la coalició a Estambul.
Selahattin Demirtas va dedicar les seves primeres paraules des de el balco, a Estambul, a felicitar "a tota la gent que defensa les llibertats, als oprimits, als treballadors, a les dones, i a totes les minories". El vicepresident va dir que els resultats son "una magnifica victòria", una "victòria de l'esquerra" i va llençar un dard a els grans derrotats del AKP, als que va anomenar "arrogants".
El socialdemòcrata nacionalista Partit Popular Republicà (CHP), el principal opositor, va perdre un petit percentatge i quatre diputats respecte les ultimes generals. Es va quedar amb 132 escons, probablement un traspàs al HDP. Al punt de les deu de la nit del diumenge, el líder provincial del CHP a Estambul, Murat Karayalçin, va demanar a traves de la premsa a Erdogan que instes a la seva formació a formar govern de coalició.
A partir de aquest dilluns s'obre un escenari incert. Sense majoria absoluta i, a priori, amb una improbable coalició dels tres opositors del parlament per diferencies polítiques, al AKP no li queda altre que negociar. Un soci probable es el islàmic nacionalista Partit de Acció Nacionalista (MHP), que va pujar en vots i va aconseguir 82 escons. El seu vicepresident, Oktay Vural, va subratllar el diumenge passat a Reuters que "seria correcte que el nostre quartell general sospesi una possible coalició (amb el AKP)".
Sinan Ülgen, director del Centre d'Estudis en Economia i Política Exterior (EDAM), creu que la opció de la coalició es optima per "forçar a tots a moderar les seves actituds". Ademes, recorda que una coalició restaria poder a Erdogan. Al final de aquesta edició el President no s'havia pronunciat. Ell es el gran perdedor, al marge dels anàlisis que el seu ex partit, el AKP, faci per intentar explicar tan gran incompliment del seu objectiu.
Escollit cap de Estat per primera vegada en votació popular a l'agost de 2014, Erdogan s'amagava darrere aquella victòria electoral per justificar la seva presencia influent en els consell de ministres i els seus continus tics de dirigent polític individualista. Des de dins i fora de Turquia se'l acusa de "autoritari" per la seva actitud. El seu pro otomanisme cap el qual el seus crítics l'anomenen irònicament " El sultà". Per ara, no hi hauria "sultanat".
Títol original: “La izquierda kurda acaba con el ‘sultanato’ del presidente Erdogan”
Font: El Mundo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada