dilluns, 20 d’abril de 2015

Arrivada a Suruç 14/03/15


Centre cultural a Suruç

La delegació del Comitè de Solidaritat amb Rojava i el Poble Kurd ha arribat a Suruç. Aquesta ciutat limítrofa amb la frontera de Síria té un 99% de població kurda. La ciutat ha crescut al llarg d'un carrer principal, en aquest carrer trobes tendes de menjar, restaurants, tendes de proveïments variats i fruiteries. Als costats d'aquest carrer principal s'estenen cases baixes, de construcció típica, amb patis interiors i de dues plantes. El carrer està molt concorregut i encara que durant el dia els cotxes, furgonetes i camions van i vénen en el seu enrenou; a la nit els dominis passen a les mans de l'exèrcit turc, que es passegen descaradament en les seves tanquetes, amb les seves portes obertes per a vigilar a tots els que passen per allí.

Ens hem dirigit al Centre Cultural de Suruç, un edifici gran de tres plantes amb un jardí que ho envolta. En accedir arribes a la sala d'estar, on tenen habilitada una petita cuina i diverses taules baixes, on la gent menja, conversa i treballa. Hi ha electricitat, aigua i internet. Aquí és on s'allotgen periodistes i altres persones amb interès a la zona.


Fayza Abdî, responsable de la Auto-administració de la Democràcia en el cantó de Kobanê

Hem estat rebuts per Fayza Abdî, de l'Acte-administració de la Democràcia en el cantó de Kobanê, que molt amablement ens ha explicat la situació actual dels refugiats. Actualment hi ha 6 camps de refugiats als voltants de Suruç, només un de ells està sota el control de l'exèrcit turc i el mandat de l'ONU. La resta dels camps són gestionats pels propis kurds. Hi ha aigua en tots els camps i el menjar encara que no és abundant, no manca. En aquests camps s'han arribat a allotjar a 20.000 persones, encara que actualment estan al voltant de les 10.000, ja que molta gent està creuant la frontera per retornar a les seves cases, tant a Kobanê com als pobles alliberats del voltant. Fayza ens ha introduït a Mustafa, (diplomàtic de la ciutat de Suruç), que ens ha proporcionat una targeta amb la qual poder accedir als camps de refugiats pels proper 2 dies. Després de menjar una amanida i un kebap, hem deixat les nostres motxilles a les habitacions comunals de la segona planta i ens hem dirigit a la casa dels Abdî.

Khalil Abdî, doctor de Kobanê

A Suruç tot està molt a prop, ja que al que anomenen ciutat no és més que un petit poble. Prenem uns pocs carrers i entrem en la residència dels Abdî. Hem creuat un estret passadís per arribar a un pati interior amb una zona enjardinada, allí ens han fet passar a un saló amb moqueta. Al llarg de 3 dels seus murs hi havia uns amplis coixins embuatats arran de terra, que fan de còmodes seients. Hem estat acollits amb una excepcional hospitalitat pel doctor Khalil Abdî, pare de Fayza. Ens han convidat a cafè, te i fruita. Khalil Abdî, de professió metge, ens ha explicat la paupèrrima situació a Kobanê. Actualment a la ciutat no hi ha ni electricitat ni aigua. A través d'unes fotos preses a dia de avui ens han ensenyat la destrucció de la ciutat, gairebé no queda un edifici en peus i els enderrocs inunden els carrers fent difícil el moviment. A causa del bloqueig de Turquia hi ha escassetat d'aliments, medicines, combustible i altres objectes de primera necessitat.
Durant aquesta reunió ens acompanyaven altres refugiats de Kobanê, un home, el qual no ha volgut donar el seu nom, ens ha ensenyat unes fotos amb una bomba que havia estat col·locada dins de la seva casa per l'ISIS. Artefactes casolans però molt potents, que s'han cobrat la vida de desenes de persones, que en obrir les portes de les seves residències han detonat els explosius. Khalil com la resta d'acompanyants ens han insistit en la imperiosa necessitat d'equips tècnics especialitzats per a desactivar bombes, ja que sense ells tant la reconstrucció de Kobanê, com la precària tornada a la vida diària, es fa impossible. Actualment compten amb l'ajuda d'un grapat d'enginyers, que amb escassos mitjans cada dia es juguen la vida amb aquests perillosos artefactes explosius.

També ens han informat de la tornada dels desplaçats, segons les seves dades gairebé unes 50.000 persones estan actualment tant en els camps de refugiats als voltants de Kobanê com a la pròpia ciutat. La situació és penosa per tots aquells que han tornat, però en els camps de refugiats a Turquia no estan molt millor, ja que el govern turc no els vol concedir permisos de treball, i sense treball no hi ha diners i sense diners no poden millorar la seva qualitat de vida. Aquesta és la realitat del capitalisme, tant aquí com en la resta del món. Per això també ens han insistit en la necessitat incipient de l'obertura d'un corredor humanitari, perquè la poca ajuda que arriba des d'organitzacions internacionals informals, pugui ser efectiva dins del cantó. Així mateix ens han confirmat que cap Estat ha manat ajuda. Per a ells aquesta situació és inconcebible, ja que ells consideren que no estan lluitant únicament per alliberar la seva terra de l'ISIS, sinó que combaten per la humanitat, perquè aquesta organització terrorista no expandeixi les seves xarxes, no es faci més forta i propagui els seus atacs a altres parts del planeta. Actualment segons diverses fonts hi ha 5.000 combatents de l'ISIS amb nacionalitat francesa, 3.000 amb nacionalitat tunesa i només 2.000 amb nacionalitat siriana, entre molts altres. Per això els habitants de Kobanê no comprenen com els països de la coalició anti-ISIS de l'única cosa del que són capaços és de bombardejar les seves ciutats i llogarets, destruint-ho tot, tant grups de l'ISIS com a la població civil. Després de preguntar-lis sobre la possible complicitat de certs governs occidentals amb l'ISIS, ens han respost que d'això no tenen proves, però que tot és possible en aquesta caòtica situació.


Malgrat la precària situació, del dolor de la mort i la por de la guerra, aquesta gent no perd el somriure, l'amabilitat ni la disponibilitat per ajudar en tot el que poden. És molt impressionant com la solidaritat es respira en cada cantonada i com regna un ambient amigable en cada lloc que hem visitat. Estem impacients per continuar la nostra visita, ampliar els nostres coneixements sobre la situació de la guerra, aprofundir per entendre les històries de vides dels quals aquí habiten i comprendre una mica millor com és la realitat d'aquest fort, bell però oblidat poble que és el kurd.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada