dilluns, 20 d’abril de 2015

Arrivada a Suruç 14/03/15


Centre cultural a Suruç

La delegació del Comitè de Solidaritat amb Rojava i el Poble Kurd ha arribat a Suruç. Aquesta ciutat limítrofa amb la frontera de Síria té un 99% de població kurda. La ciutat ha crescut al llarg d'un carrer principal, en aquest carrer trobes tendes de menjar, restaurants, tendes de proveïments variats i fruiteries. Als costats d'aquest carrer principal s'estenen cases baixes, de construcció típica, amb patis interiors i de dues plantes. El carrer està molt concorregut i encara que durant el dia els cotxes, furgonetes i camions van i vénen en el seu enrenou; a la nit els dominis passen a les mans de l'exèrcit turc, que es passegen descaradament en les seves tanquetes, amb les seves portes obertes per a vigilar a tots els que passen per allí.

Ens hem dirigit al Centre Cultural de Suruç, un edifici gran de tres plantes amb un jardí que ho envolta. En accedir arribes a la sala d'estar, on tenen habilitada una petita cuina i diverses taules baixes, on la gent menja, conversa i treballa. Hi ha electricitat, aigua i internet. Aquí és on s'allotgen periodistes i altres persones amb interès a la zona.

dissabte, 4 d’abril de 2015

Trobada amb les YPJ a Kobane (mitjans de Febrer)

Aquesta entrevista ha sigut enviada per una persona que es troba de viatge per Rojava i ens va enviant informació, des de aquí volem agrair la seva feina i la seva dedicació.


FOREIGN201409221720000102847695501


Després de varis dies de espera a Kobane, finalment, es creen les condicions per trobar-nos amb les dones combatents, en lluita contra el Isis. Entrem a la seva "casa", a la seva base de operacions - el lloc on comparteixen emocions i organitzen les batalles. Presents amb nosaltres dos traductors. Ens reben en una petita habitació amb estufa, amb imatges per les parets de màrtirs dones i homes. Ens preguntem: "Qui es?" - indicant un pòster de un combatent amb rostre de dona. Una YPJ respon "es una de les nostres màrtirs, de fa ja alguns anys". Ens asseiem en cercle en un terra cobert per catifes i acomodat per matalassos i coixins, comencem a parlar.
Inicialment hi han cinc dones. Tres de elles mes eloqüents, de la que es quedaran dos fins al final de la trobada.

Les següents son les preguntes que vam fer, amb les respostes de les dones. No em adjuntat ni vídeos ni gravacions de veu: per qüestions de seguretat, les dones han preferit no ser gravades ni en imatge ni en veu. Així pues, mes enllà de la nostre memòria, el testimoni escrit es el que queda de aquesta reunió - amb la esperança de que es pugui mostrar, almenys en una petita part, el poder de aquesta curta però intensa experiència: