Article
extret del bloc:
http://unpadre.wordpress.com/2014/11/09/carta-de-la-activista-kurda-asesinada-cuando-entraba-en-kobane/
Dijous passat, l'exèrcit turc va assassinar a la
jove Kader Ortakaya, de 28 anys, mentre
intentava creuar la frontera pel
que sembla unir-se a les tropes i civils kurds que lluiten a la
ciutat de Kobanê contra els
jihadistes de l'IS.
Aquesta
és la carta que Ortakaya havia preparat per a la
seva família, d'acord amb la
informació facilitada
per l'agència de notícies Dicle. La traducció és meva, així que
disculpeu els errors.
Benvolguda família:
Benvolguda família:
Estic a Kobanê. Aquesta guerra
no és només una
guerra de la gent de Kobanê, és la guerra de
tots nosaltres. M’uneixo a
aquesta lluita per
la meva estimada família i per la humanitat.
Si fallem avui
i no veiem aquesta
guerra com una cosa nostra, estarem
sols quan les
bombes caiguin el
dia de demà sobre les nostres
pròpies cases. Guanyar
aquesta guerra significarà la victòria de tots els
pobres i els
explotats. Seré més
útil si m'uneixo
a aquesta guerra, millor que convertir-me en una simple treballadora d'oficina. Segurament us enfadareu amb mi i us posareu tristos, però
tard o d'hora entendreu
que he fet el correcte.
Desitjo que totes les persones puguin viure lliurement
i en igualtat. No
vull que ningú pugui ser explotat
durant tota la seva vida només per tenir un tros de pa
i un sostre. Perquè
aquests desitjos es facin realitat, una ha de lluitar i lluitar.
Tornaré quan la guerra hagi acabat i Kobanê s'hagi recuperat. Quan torni, si us plau doneu la benvinguda als meus amics també. Si us plau, no tracteu de trobar-me. És impossible fer-ho. Una de les principals raons per les que estic escrivint aquest correu electrònic és perquè no vull que feu esforços per trobar-me i patiu per això. Si em passa alguna cosa, us asseguro que sereu informats.
Si no voleu que sigui empresonada i torturada a la presó, si us plau, no aneu a la policia o qualsevol altra institució estatal. Si ho féssiu, jo, vosaltres i tots els meus amics acabaríeu patint. No els hi digueu que m'he anat a Kobanê ni tan sols als nostres parents, perquè no m’empresonin quan torni. Trenqueu aquesta nota després de llegir-la.
Si voleu fer alguna cosa per mi, recolzeu la meva lluita. Heu estat en silenci davant de tots els errors de l'Estat. Digueu que ja n'hi ha prou que es mati a gent als carrers, que se'ls llancin bombes de gas, que siguin bombardejats com va passar en Roboski. Si seguís vivint amb vosaltres seguiria assistint a les manifestacions i a les activitats de les associacions. Us encomano la meva lluita fins que jo torni.
Una abraçada a tots, a la meva mare, el meu pare i a Ada, Deniz, Zelal ja Mahir, que està a punt de néixer. La meva salutació més especial és per al meu germà Kadri. Ell actuarà com li convingui. Una abraçada a tots amb tots el meu sentiment revolucionari. El telèfon va ser un regal del meu germà. Hi ha fotos nostres en ell. Us envio la meva targeta d'estudiant per a la meva mare. Perquè pugui comprar la seva medicina fins que jo torni.
Una
imatge del seu funeral, publicada
per Ali gur.
Ortakaya anava desarmada i segons expliquen els companys que l'acompanyaven va ser assassinada a sang freda, quan s'allunyava de Turquia i ja es trobava en el que legalment és territori sirià. Els soldats que la van assassinar són els mateixos que confraternitzen en la mateixa tanca fronterera amb els jihadistes segons diversos vídeos, com aquest de la cadena de televisió IMC. Formen part d'un exèrcit que ha estat denunciat en nombroses ocasions, com en aquesta de Newsweek, per la seva col·laboració amb l'IS.
Honor i Glòria
per a la camarada Kader Ortakkaya!
ŞEHID
NEMIRIN!
Els
màrtirs del poble viuen per sempre!
Biji
BERXWEDANA YPG!
Biji
BERXWEDANA YPJ!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada